Van començar essent una nota pintoresca als barris antics de la Costa Blanca. Amb el pas del temps, però, han esdevingut una colònia que s'arrauleix al voltat d'urbanitzacions de dubtós gust estètic. Disposen dels seus bars i restaurants, d'immobiliàries especialitzades, de mitjans de comunicació en anglès, de dentistes i d'assessors fiscals. Alguns fins i tot han esdevingut regidors dels seus pobles d'acollida. Els britànics que viuen a la vora de la Mediterrània -o no tan a la vora: fa anys que la línia d'assentament es va desplaçar terra endins- se senten com a casa. Amb la diferència que ací el clima és molt més benigne que no a la plujosa mare pàtria.
Rojales és un d'aquells municipis on els britànics són munió. A tocar de Torrevella, aquest municipi del Baix Segura ha viscut una explosió demogràfica en els darrers 15 anys. De les 10.681 ànimes que s'hi comptaven l'any 2003 s'ha passat a les més de 21.000 actuals.
L'assentament britànic explica en bona mesura aquest increment. El 63,4% de la població que hi viu procedeix de la UE -descomptats els de nacionalitat espanyola, que representen el 23,7%-. Els jubilats britànics fa temps que formen part del paratge identitari d'aquest indret. Ací, els darrers mesos, la qüestió del Brexit s'ha incorporat a les tertúlies de bars i les converses sota el sol.
Derek Monks és el portaveu d'aquest col·lectiu a Rojales, principalment concentrat al barri de Ciudad Quesada. Monks treballa per a la regidoria de Participació Ciutadana d'aquest poble governat pel PSPV. Ell ens explica els handicaps d'una hipotètica eixida del Regne Unit de la Unió Europa. La principal preocupació dels residents britànics, explica, és com afectaria el Brexit a l'atenció sanitària que reben en els ambulatoris valencians. "La majoria de nosaltres som pensionistes. La integració del Regne Unit a Europa suposa, per exemple, que el nostre Govern pague a l'Estat espanyol 3.500 euros anuals per cada resident jubilat britànic establert ací per garantir-ne l'atenció sanitària. Què passaria amb aquesta cobertura?", es pregunta Monks.
La incertesa es fa més gran quan, segons comenta un altre britànic resident a Rojales, els seus veïns compatriotes són "gent normal, fins i tot humil, que vivim millor i amb menys exigències econòmiques ací que allà. Si ens fan tornar, el Govern britànic no podria garantir el nostre benestar". A més, Monks insisteix que "l'oferta immobiliària a la Gran Bretanya és insuficient, igual que la sanitat".
A una hora en cotxe de Rojales, hi ha Benidorm, la ciutat turística per antonomàsia, que es vanta de disposar de més places hoteleres que Barcelona. Entre els qui es mouen entre les moles de formigó hi ha molts súbdits d'Elisabet II. Moltíssims. De fet, ocupen la primera posició en el rànquing de turistes estrangers. El 2015 4,7 milions hi van pernoctar.
Al carrer de Lepanto, a un centenar de metres de la platja de Llevant, hi ha el Churchill's Pub, on un grup d'anglesos d'edat avançada escuren les seues pintes. Enfront hi ha un bar amb tot de decoració del Glasgow Rangers, l'equip escocès de referència. "Europa és un problema per a tothom, també per a vosaltres", murmura un dels tertulians, que prefereix no desvelar el seu món. Entre els qui seuen en aquesta taula són majoria els partidaris de tocar el dos perquè, diuen, Europa els resta llibertat per decidir les seues pròpies lleis. En el seu argumentari contrari a la permanència en la UE, tanmateix, ocupa un lloc privilegiat la immigració. "Hi ha massa polonesos", diuen un cop i un altre, repetint el missatge de Nigel Faradage.
L'eixida de la UE del Regne Unit seria "una mala notícia", explica Antoni Mayor, president de la patronal hotelera Hosbec. Al capdavall, ací com a Catalunya i les illes Balears, la presència britànica proporciona ingressos i genera activitat econòmica. L'any 2014, 7,2 milions van visitar aquesta part de la costa mediterrània (vegeu gràfic). Les Illes són, a la vista de les xifres, el territori més atractiu per als turistes britànics. L'any passat 3,5 milions aterraren en alguna. Representen el 25% dels turistes que arriben a les illes Balears. Tan sols els alemanys els superen.
La hipòtesi del Brexit neguiteja el sector. "És un escenari que ens preocupa -expliquen des de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM)-. Sobretot, l'efecte que pot tenir en la depreciació de la lliura. Molt possiblement no es deixaria notar aquesta campanya, però si del 2017 en endavant, moment a partir del qual podria produir-se una davallada important de la demanda". Des de la FEHM reconeixen que a això caldria sumar "els problemes que podrien generar-se en la mobilitat entre fronteres".
Amb tot, des de la patronal benidormera Hosbec consideren que, si es produeix, elBrexit arribaria "en el millor moment possible". "La inseguretat en altres destinacions del Mediterrani -explica Antoni Mayor- ha incrementat l'arribada de turistes estrangers. La seguretat és un valor a l'alça i en això sempre eixim guanyant. Aquest corrent positiu ens permetria contrarestar l'efecte negatiu del Brexit".
Retorn al passat
També en l'àmbit de les relacions comercials als agents implicats els inquieta l'actual incertesa. Sense ser un dels principals socis comercials, el Regne Unit és, pel seu dinamisme i pel seu volum de població (64,6 milions d'habitants), una destinació important de productes fets a casa nostra. Tant en el cas del País Valencià com de Catalunya, la balança comercial amb la Gran Bretanya és positiva i, de fet, en tots dos casos, en els darrers anys les vendes han registrat creixements importants. El País Valencià hi exporta, per aquests ordre, vehicles, productes agroalimentaris i maquinària elèctrica; Catalunya, vehicles, maquinària i material elèctric. Un escenari d'eixida de la Unió Europea esborraria d'un sol cop els avantatges que en l'actualitat comporta operar en un mateix mercat. És plausible pensar que a mitjà termini la UE i Londres establiren tractats de comerç preferent, però fins que això arribara a concretar-se tots els exportadors veurien reintroduïts els aranzels.
"El Brexit ens perjudicaria", assegura a EL TEMPS José Vicente Morata, president de la Cambra de Comerç de València, qui recorda que en els últims tres anys el moviment comercial amb la Gran Bretanya s'ha duplicat. Segons Morata, el primer efecte del Brexit seria la depreciació de la lliura, la qual cosa "faria els nostres productes menys competitius". "A més -hi afegeix- s'incrementarien les barreres aranzelàries i la previsible caiguda de les rendes allí disminuiria la demanda interna". A tot això, Morata hi suma un efecte col·lateral: l'estancament de la inversió immobiliària en les zones costaneres, on la inversió estrangera està possibilitant una disminució de la sobreoferta existent. "Alguns creuen que els problemes d'origen polític de la UE es resolen anant-se'n -reflexiona Morata-. I aquests problemes, en realitat, només es poden resoldre amb més política".
No hay comentarios:
Publicar un comentario