Alacant es veu signada per l'empremta intel·lectual

Article publicat a La Veu del País Valencià el dimecres 23 de desembre de 2015. Sobre les actuacions de part de la dreta alacantina contra el govern local d'esquerres. Especialment, contra Miguel Ángel Pavón, regidor d'Urbanisme amb la coalició Guanyem. El podeu llegir també ací.

Un grup amb aspiracions d’anonimat però, segons els afectats, d’autoria previsible, empapera la ciutat amb cartells que suggereixen desacord amb el nou govern d’esquerres mitjançant l’humor intel·ligent i la ironia més subtil.

L’himne d’Alacant descriu amb poesia emotiva els paisatges de la ciutat i les dones que per ells passegen per formar una imatge d’allò més atractiva. Els versos acaben amb una conclusió romàntica, inspirada en la identificació d’un poble alegre, pròsper, optimista: i des del matxo del castell mires i dius: ‘que encant!’. No és este ja el poble vell, és altre Alacant. Visca Alacant!. Ara, uns veïns de la ciutat han aconseguit homenatjar aquesta última estrofa del seu himne nadiu a l’hora de mostrar el seu descontent amb el nou govern de l’Ajuntament, format pel PSPV, Guanyem i Compromís.

Vicent Flor explica al Campello l'espoli del País Valencià

Notícia publicada a La Veu del País Valencià el dimarts 22 de desembre de l'any 2015. Podeu consultar-la també mitjançant aquest enllaç.

El sociòleg, que exerceix de professor a la Universitat de València, ha presentat el seu llibre ‘Societat Anònima: els valencians, els diners i la política’ a la Biblioteca Pública del Campello amb una lliçó didàctica basada en dades objectives.

El Campello, localitat situada a la comarca de l’Alacantí, ha rebut aquesta vesprada a Vicent Flor per presentar el seu últim treball, que fa un repàs de la situació econòmica i social del País Valencià dins de l’estat espanyol. Acompanyat per l’alcalde, Benjamí Soler, de la coalició Compromís; i pel director de l’editorial Afers, Vicent Olmos, el sociòleg ha explicat als assistents l’estat de la qüestió dels valencians en comparació amb altres autonomies de l’estat per condemnar el que ell considera un espoli intencionat i decretat.

El centenari d'El Tio Cuc

Aquest ha estat el meu primer article per al setmanari El Temps. És la revista sobre la qual estic elaborant (finalitzant) la meua tesi doctoral i per això, és un article molt especial. I espere, desitge, siga el primer de molts. També el podeu llegir en aquest enllaç. L'edició de paper d'El Temps publicà l'article en el número 1642. de la setmana de l'1 de desembre de 2015. Sóc subscriptor digital de la revista, però aquesta edició també la vaig comprar en paper, evidentment.

Fa un segle naixia a Alacant el setmanari més influent del moment. "Defensor de la xusma i la gent de tro", 'El Tio Cuc' feia servir el català per exercir la sàtira i lluitar contra les classes dominants. El que començà sent un setmanari republicà i anticlerical, acabà adoptant el nacionalisme valencià de la mà d'Enric Valor.

No era tan senzill

            Novament, les obligacions acadèmiques m’inspiren per rellegir un assaig curt i concís que resum molt bé les aspiracions i la trajectòria del seu autor, Josep Guia. La viquipèdia el descriu biogràficament, si bé hom no l’arriba a desxifrar fins que no llegeix És molt senzill: digueu-li Catalunya. De 56 pàgines i de paràmetres ideològics que només exigeixen seguiment, convenciment i absorció. Perquè la reflexió desbarataria el seu fons, impregnat de la bona intenció que el dirigent del PSAN hi va aplicar. Aquest llibre podia suggerir dues reaccions: la d’assumir el seu contingut de manera indiscutible; o la de rebutjar les seues teories amb ràbia i burla incloses. La segona opció es va imposar dins del valencianisme polític de caire catalanista. Perquè els que no pertanyien a aquest bàndol polític mai no es plantejaren ni tan sols qui era aquell calbet de barba i discurs enèrgic i rigorós. El consideraven massa radical per al seu temps.