«El gran triomf d'EL TEMPS és fer un periodisme normal»

A propòsit de la meua tesi doctoral, el company Xavier Aliaga em va fer una entrevista per a El Temps. I em va encantar l'experiència. També podeu consultar-la a través d'aquest enllaç. L'entrevista es va publicar al número 1683 d'El Temps, del 13 de setembre de 2016.

El periodista i doctorand Manuel Lillo i Usechi (Alacant, 1988) ha convertit bona part de la història del setmanari que tenen entre les mans en una tesi doctoral, "Mil números d'EL TEMPS, el compromís de construir un país normal". Un treball amb moltes derivades que comentem amb el seu autor.

El Camp d'Elx, meravella amagada del sud

Reportatge publicat en el número 1681 d'El Temps, del 30 d'agost de 2016. Un dels escrits amb els que més he gaudit mai. Podeu consultar-lo també en aquest enllaç.

Elx viu envoltada del seu camp, constituït per un munt de pedanies que es complementen amb el "poble", nom afectiu que rep la ciutat d'Elx per part dels de "defora", gentilici que distingeix els del camp. Aquesta és la història de l'extrem sud, allà on el català roman intacte a escassos quilòmetres d'on acaba la seua presència.

Els pobles menuts, normalment, esdevenen vies d'escapatòria d'una rutina que aclapara la vida de la gent. Aquesta fugida no és, però, una opció d'avantguarda: hi és present des que la necessitat d'evasió existeix. Sobre aquesta exigència hi ha milions d'escrits que així ho deixen reflectit. És llavors quan els municipis més aïllats i encisadors reben les visites d'alguns curiosos que són detectats d'immediat: "aquest no és d'ací", endevinen els nadius.

La terra del calcer, a la recerca de l'expansió

Reportatge en El Temps sobre l'ampliació previsible de la planta logística de Tempe a Elx, terra del calcer. També es pot llegir a través d'aquest enllaç. En paper, aquest reportatge fou publicat al número 1675, de la setmana del 19 de juliol de 2016.

Tempe, filial de calçat de la totpoderosa Inditex, busca ampliar el seu centre logístic a Elx. L'empresa i les administracions es mostren favorables i alhora guarden el secret professional.

Aprincipis del mes d'abril, Ximo Puig, president de la Generaltiat Valenciana, suggeria la imminència d'un projecte empresarial ambiciós que tenia Elx com a seu. Puig ho anunciava a l'hotel Ritz de Madrid, en una conferència a la qual van assistir alguns dels representants més destacats de l'àmbit econòmic. No va esmentar el nom de l'empresa implicada, però la ciutat que havia de rebre aquest "grandíssim" projecte i la seua estreta vinculació amb la indústria del calcer ajudava a suposar que tot girava al voltant de Tempe, filial del calçat de la multinacional Inditex, que ja té una implantació significativa a les comarques del Vinalopó.

Arròs i Tartana

            El senyor Blasco sempre va tindre un deute amb els que creuen en el país. El mateix Fuster, quan va alenar aquest poble a la resurrecció, s’encarregà d’indicar-ho a la seua obra més cèlebre. Deia, no recorde en quina pàgina, que si Blasco Ibáñez haguera escrit les seues meravelles en el nostre català, l’avenç haguera estat imparable. L’avenç d’un país que creu en sí mateix i en les seues coses, que no pateix l’autovergonya dels seus trets i que no acudeix a allò forà per menysprear el que li és propi. Aquell país tan frustrat i tan nostre.

El fantasma del 'Brexit' sobrevola el Mediterrani

Text redactat per Violeta Tena i un servidor quan el Brexit era imminent. És la visió dels britànics que resideixen als pobles del sud valencià. Podeu llegir-ho també en aquest enllaç del setmanari El Temps.

El fantasma del 'Brexit' sobrevola el Mediterrani

VIOLETA TENA I MANUEL LILLO 20/06/2016

Set milions de britànics van visitar-nos el 2015; i 115.000 resideixen habitualment entre nosaltres, sobretot a la Costa Blanca, on els 71.000 que hi viuen són la principal colònia estrangera. EL TEMPS copsa l'opinió del món turístic i empresarial sobre els efectes del 'Brexit'.

Van començar essent una nota pintoresca als barris antics de la Costa Blanca. Amb el pas del temps, però, han esdevingut una colònia que s'arrauleix al voltat d'urbanitzacions de dubtós gust estètic. Disposen dels seus bars i restaurants, d'immobiliàries especialitzades, de mitjans de comunicació en anglès, de dentistes i d'assessors fiscals. Alguns fins i tot han esdevingut regidors dels seus pobles d'acollida. Els britànics que viuen a la vora de la Mediterrània -o no tan a la vora: fa anys que la línia d'assentament es va desplaçar terra endins- se senten com a casa. Amb la diferència que ací el clima és molt més benigne que no a la plujosa mare pàtria. 

La prosperitat d'un mercat tradicional

Reportatge publicat en el número 1.666 d'El Temps, del 17 de maig de 2016. Sobre l'actualitat de la indústria del joguet. Es pot consultar també en aquest enllaç.

La indústria del joguet té la seua capital a Ibi -l'Alcoià-, on es desenvolupa des de fa més d'un segle, i avui s'adapta perfectament a la diversificació.

Eren els primers anys del segle XX quan uns llauners d'Ibi decidien fabricar en miniatura els utensilis casolans que habitualment produïen. La idea, que semblava intranscendent, era obsequiar els xiquets amb aparells de joguina que emulaven els que emprava la seua gent gran. Fou, però, l'origen de la indústria que avui és la bandera de tota una vall, la del joguet, fonamentalment distingida per aquesta activitat. Amb capital a Ibi, les poblacions Tibi, Castalla i Onil també es nodreixen d'aquesta feina en constant procés d'adaptació.

Ortiz engega el ventilador

Reportatge publicat en El Temps, número 1662, 19 d'abril de 2016. Sobre l'empresari alacantí Enrique Ortiz i la seua trajectòria meteòrica a Alacant, amb la presumpta col·laboració de polítics de PP i PSPV. El podeu consultar també en aquest enllaç.

El constructor alacantí Enrique Ortiz admet la seua estreta col·laboració amb el PP valencià, que va rebre 348.000 euros de l'empresari per a la campanya electoral de 2008. A hores d'ara, Ortiz tracta d'evitar la presó mentre els seus fills controlen el seu hòlding, que encara és client de l'Ajuntament d'Alacant.